De brillants aigües
no en ragen al meu poble,
que de cendres i runes,
prou ja n'han tirat,
i ara cal amb poca pressa
que el temps filtri
el que la gent no ha volgut guardar.

Pobres poetes morts.
Pobres lletres desconsolades,
espontànies.
I pobra la goma que borra art.
Bé perquè no li sona bé,
bé perquè els fa mal sentir.

Pobre botxí obligat a desfer
el que una mà ha volgut que sigui
per sempre, i per mai.