Era un dia onze
quan ell va marxar,
pobre, a carregar
ferralla amb brut bronze.

Deixalles socials
enmig de fums blancs.
Em miro les mans.
I veig homes alts.

No teniu vergonya!
M'he tallat guardant
merda sense guant.
Mort a la cigonya!

Més nens no vull.
Em rodola el cap.
Sóc el vostre drap.
I ja l'ego els bull.

Em guanyo la vida
rentant-vos el cul.
Mil cares de ful.
Ara vaga de mida.

S'ha acabat. Dic prou!
Que s'acabi el món
Rius fosos de pedra.
Ja ho sé. Ara us plou.

Que l'aigua us renti
la cara, almenys.
Jo no accepto menys.
Dic adéu a qui em senti.