
Caminar suau, delicadesa al trepitjar, Rambla amunt, Rambla avall, apunts en mà. Panxa buida.
M'he enamorat de la vida, m'he enamorat d'ell i d'ella.
Destí, espero que vinguis carregat.

Si més no, carregat de sensacions agradables...
Preciosa flor (fa uns dies vaig comprar jo una planteta que en té unes quantes, de floretes com aquesta.
Rambla amunt i rambla .... cansa, per que si contes els passos et fatigues i amb l'estomac buit... I carregat el cap de cabòries que pesa, noi.Un patinet de dos rodes i a sortejar els vianants. Quan jo hi era fa seixanta dos anys...
Quines torteries dic, que poot interessar-te el passat, aquell passat... Tu al futur com els cohets, Ho deixo que m'enredo i despreés pot arribar l'analista i em diu que soc del segle passat i te raó. Anton.
Ai, que bonica, em venen ganes de dibuixar-la!
I tant que vindrà carregat el destí. No hi ha altra manera.
Enamorat de la vida, com millor s'està.
molt maca la foto. SI el destí porta aquests color segur que ve carregat!
Copyright © 2009 Dolces cadenes Alguns drets reservats. Tema de Laptop Geek.